8 de març: Dia Internacional de la Dona

20180308_Dones

8 de març: Dia Internacional de la Dona

En aquest article pretenem retre homenatge a les dones que, durant la historia, han estat relacionades amb el món de l’autisme. Que han lluitat, han patit, han estat oblidades, han estat reconegudes i que han contribuït a que la comunitat vinculada amb l’autisme siguem una mica millors. El que expliquem d’elles és només una petita part de la seva tasca. Agraïm i reconeixem també la feina de totes les dones, mares, psicoeducadores, àvies, amigues, voluntàries, conegudes, mestres que dia rere dia fan que les persones amb autisme visquin millor, i també als homes que les acompanyen de manera respectuosa i igualitària. A tots i per tots, feliç i reivindicatiu Dia de la Dona 2018!

Sukhareva

Abans de Hans Asperger i Leo Kanner (oficialment, els primers que varen parlar sobre autisme i van establir els primers trets diagnòstics) una dona Grunya Efimovna Sukhareva l’any 1925 va publicar una descripció sobre trets autistes en un grup de sis nens. Per què no se la recorda? Probablement perquè era jueva, de l’est i dona a principis del S.XX. Sukhareva definia les característiques dels nens com una actitut autística, amb tendència cap a la solitud i que des de petits evitaven la companyia d’altres nens; també parla d’una tendència cap a l’automatisme, l’adherència a feines començades i l’inflexibilitat física que els dificultava adaptar-se a les novetats. Segons Sukhareva el trastorn començava a la primera infància i que els nens, tot i tenir un coeficient intel·lectual normal o superior, no podien accedir a l’escola degut als seus comportaments estranys. Amb la seva descripció, qualsevol podia reconèixer a un nen amb aquestes característiques, sobretot a les aules o a les consultes. Els nens que Sukhareva mencionava en el seu article van ser ingressats a una escola terapèutica i van rebre una formació en control motor i habilitats socials a través de tallers ocupacionals, cosa que va millorar la seva inclusió dins l’escolarització reglada. Fa cent anys una dona va proposar i trobar solucions que continuen aplicant-se ara, amb èxit. Però la història no la recorda. Fem que això no torni a passar.

Temple Grandin

La mare de Temple Grandin va començar a trobar alguna cosa estranya en el comportament de la seva filla quan als sis mesos va començar a rebutjar el contacte físic. Era l’any 1948. A mida que passava el temps, els seus familiars se n’adonaven de que a ella no li agradava que ningú la toqués. I li van diagnosticar danys cerebrals. Als 16 anys va veure                 una màquina que tranquil·litzava els caps de bestiar i va decidir inventar una cosa semblant per a ella. Aquest va ser el principi de la carrera de Temple Grandin que, animada pels professors que anava trobant, va aconseguir entrar al a universitat, i estudiar psicologia, especialitzant-se en benestar animal. Temple Grandin va ser la primera persona diagnosticada d’autisme que va parlar públicament sobre els seus sentiments i la seva manera de veure el món, cosa que va canviar la percepció de l’època sobre les persones amb aquest trastorn. A més, gràcies a la seva sensibilitat i empatia cap als animals i el seu benestar l’han convertit en una eminència en aquest terreny. Ara té 70 anys i fa poc va ser inclosa dins el Hall of Fame a Seneca Falls, als Estats Units, en un reconeixement nacional a la seva tasca. Reconeixements merescuts.

Isabelle Rapin

Isabelle Rapin va decidir que volia ser metge quan tenia 10 anys. Va començar els seus estudis universitaris a la seva ciutat, Lausanna, en un ambient universitari encara molt deficitari de presència femenina (només 12 dels seus 100 companys éren dones). Tot i això, Rapin es va convertir en neuròloga pediàtrica l’any 1951 i, veient la poca oferta que hi havia a Suissa va postular per càrrecs a la Universitat de Harvard, Yale, Johns Hopkins i a l’Hospital Bellevue de Nova York on va acabar treballant a la unitat de pediatria. Va treballar també a l’Institut de Neurologia de l’Hospital Presbietrià de Columbia i finalment va aconseguir una plaça a la Universitat d’Albert Einstein l’any 1958. Rapin destaca pel seu interès en els trastorns del llenguatge relacionats amb l’autisme i la seva defensa de la investigació biològica en les famílies amb fills amb autisme, allibertant així a les mares del sentiment de culpa que la societat i el psicoanàl·lisi els imposava fins aleshores: gran part de la comunicat científica sostenia que la culpa de l’autisme el tenien les mares per no donar prou afecte als seus fills de petits. Rapin va lluitar per demostrar que aquesta conclusió no tenia fonament i que l’origen de l’autisme residia en un altre lloc.

comunicacio
comunicacio@juntsautisme.org
No hi ha comentaris

Publica un comentari