Author: comunicacio

El Teatre Lluïsos de Gràcia acull els propers 18, 19 i 20 de gener l’obra de teatre “Neu” de la companyia Kamaleonik. Aquesta obra és el fruit de la feina de tres mesos de residència al teatre sota la direcció de Bernat Muñoz. Protagonitzat per tres personatges femenins, “Neu” és un cant a la vida, a la tolerància i a la comunicació. La descripció que es fa des del blog dels Lluïsos de Gràcia La Tea i l’Ada són dues germanes que es retroben amb motiu de la mort de la Neu, la seva mare. L’Ada mai ha acceptat l’autisme de la seva germana i és incapaç d’entendre el seu món, la qual cosa fa que els conflictes del passat no triguin a reaparèixer. Un tercer personatge farà d’intersecció entre aquests dos mons rememorant la figura de la Neu. A través de l’autisme d’un dels seus personatges es parla de la passió per la vida,...

Aquesta és la segona part del relat que vam començar ahir sobre les pràctiques que van ajudar i que no van ajudar l’Elisenda, una noia amb una malaltia física i un diagnòstic d’Altes Capacitats i Síndrome d’Asperger. Aquesta segona part és el resum de les vivències que a ella la van ajudar. Una sèrie no només de bones pràctiques sinó d’un testimoni vital per a entendre com aquestes bones pràctiques incideixen de manera positiva sobre la persona que les viu. I de com són d’importants els petits-grans gestos de suport.  L’escrit és de fa un temps: actualment l’Elisenda cursa estudis universitaris a Barcelona amb tota normalitat. A l’article passat us vaig explicar que, juntament amb la meva filla, hem decidit col·laborar en un projecte de la professional dels Serveis Territorials d’Ensenyament que ens va acompanyar quan la meva filla va estar llargament hospitalitzada. En aquest procés vam viure en primera...

Aquest relat ha estat escrit per la mare l'Elisenda, una noia diagnosticada amb Síndrome d’Asperger. L’escrit, publicat fa un temps a la revista mensual l’Agulla, vol mostrar les bones i males pràctiques en el món educatiu amb alumnes malalts hospitalitzats i/o amb algun tipus de trastorn. És el primer de dos articles, com ella explica seguidament. A nosaltres ens ha impactat la situació, però també ens ha admirat la manera de gestionar-ho, tant de la mare com de la filla, i de com convertir una experiència traumàtica en una situació positiva; i unes vivències desagradables en un motor per a intentar que no es tornin a repetir amb  ningú més. Avui en dia, l'Elisenda estudia a la Universitat de Barcelona amb total normalitat.    Amb un somriure de bat a bat entrem, mare i filla, a la seu de la nostra zona dels Serveis Territorials d’Ensenyament. Som una mena de “cas d’èxit”,...

Avui volem compartir un vídeo que ens ha semblat preciós. Potser alguns i algunes ja el coneixeu, però creiem que és un missatge que, de tant en tant, s’ha d’anar escoltant. El vídeo és d’una noia que es diu Amanda Baggs, tot i que després va canviar el seu nom per Amèlia. Té autisme i no es comunica en el nostre llenguatge verbalment sinó que ho fa a través de l’ordinador. L’Amèlia té el seu propi llenguatge, i en fa una reflexió en el contingut que us passem que ens ha fet reflexionar. L’Amèlia té un blog https://ballastexistenz.wordpress.com/ on hi recull anècdotes, reflexions, pensaments, idees, reivindicacions i consells sobre el món de les persones amb autisme i de les persones que les envolten. El vídeo que us proposem veure Segons el que ella escriu en el seu canal de youtube Silentmiaow, el vídeo té dues parts: la primera part és en el seu “idioma...

A finals del mes passat van sortir publicades les ajudes rebudes per l’estat a partir del 0,7% del cobrament de l’IRPF que gestiona la Generalitat de Catalunya com a competència autonòmica. Aquestes subvencions es gestionen a través de la Federació Catalana d’Autisme (FECA): totes les entitats membres presenten els seus projectes i la FECA les envia al departament corresponent. Això es fa així des de fa dos anys, quan l’administració va demanar que s’aglutinessin totes les demandes particulars de les entitats sota un representant paraigua. Les resolucions de l’IRPF d’enguany són un desastre: s’han presentat més projectes que mai (19 per ser més exactes, dels quals 8 han estat descartats), i s’han reduït els ajuts.  Les entitats s’estan professionalitzant, s’estan especialitzant en autisme i la resposta per part de l’administració és dotar-les de menys ajuts. Això suposa una pèrdua de capacitat per part de les 14 entitats que formen la FECA...

L’any passat ja vàrem parlar amb els responsables del ATC Sant Pol, podeu trobar aquí l’article on us explicàvem que alguns nens de la Fundació havien començat a anar als entrenaments adaptats i que estaven essent un èxit. Els nens i nenes que hi van participar s’ho van passar bé, van entendre què era el futbol i aquest any molts d’ells han repetit. En Toni Ros, responsable del projecte al club ens explicava que a nivell de club ha estat una experiència brutal: “Aprens que en realitat la vida és molt més senzilla del que ens plantegem; cada divendres veiem que els monitors s’interessen pel proper entrenament, que estan motivats, perquè els nens i nenes que participen del futbol adaptat també ho estan molt, i això no té preu”. Sensibilitzats El que més destaca d’aquest grup d’entrenaments és que entenen molt bé la diversitat del grup. Entenen molt bé que cal apretar, però que...

El passat 28 de desembre es va aprovar en el Ple Municipal la cessió de l’espai municipal de La Raureta. Va ser una sessió de ple especial perquè moltes de les famílies de Junts Autisme hi van assistir amb els seus fills i filles. Us estem molt agraïts per aquest suport. L’Espai d’Atenció Personalitzada per a persones amb autisme pel projecte de vida adulta serà una realitat durant els propers anys. Durant el ple, tots els grups municipals varen mostrar el seu acord en aquesta cessió i van destacar la importància del projecte. El posicionament dels grups municipals PSC Ramón Vinyes, tinent d’alcalde i portaveu del grup municipal del PSC declarava que la nostra Fundació ofereix una activitat estable i d’interès públic i socialment interessant pel poble i establia que La Raureta era el lloc ideal per a desenvolupar el servei abans citat. També aclaria un parell de punts que s’estaven negociant abans del...

Us presentem el discurs que la directora de l’entitat, Neus Payerol, va realitzar durant el ple on s’explica l’objectiu de La Raureta i els plans que hi tenim: Avui és un dia especialment significatiu i transcendent per la nostra Fundació, i volem agrair a tot el consistori d’aquest Ajuntament que se’ns hagi convidat a dir unes paraules. Gràcies. Volem aprofitar aquest acte públic perquè tenim molt per agrair a molta gent i avui sembla un bon moment en aquesta sala de plens. Personalment i en especial vull donar les gràcies a la presidenta de la Fundació la Mayka Garnica que m’ha delegat la representació de l’entitat en aquest acte. Sabies que em feia il·lusió. Gràcies Mayka t’ho agraeixo molt. Molt especial per nosaltres donar les gràcies a totes les famílies que avui ens acompanyen. Sé per experiència que fer participar als nostres fills en qualsevol esdeveniment  que surti de la seva rutina  és complicat. I aquí esteu amb els nens i nenes, ens fa tanta il.lusió que ens acompanyeu malgrat les dificultats...

Entre gener i juny de l’any passat, en Marco, un noi de la Fundació de 12 anys va començar a entrenar al Club Futbol Sala d’Arenys de Munt. Feia temps que des de la Fundació buscàvem una entitat on en Marco pogués entrenar, però altres entitats del territori ens havien comunicat la impossibilitat de fer-ho. El CFS Arenys de Munt va dir que sí, es va adaptar i en va treure una experiència que, segons ells, va ser molt positiva i els va canviar la perspectiva. Aquesta és la seva història. El principi El primer contacte l’inicia l’Íngrid Carrillo, coordinadora a la Fundació Junts Autisme, que havia estat jugadora del club i hi té un vincle especial. Els va comunicar que hi havia el cas d’un noi, en Marco, de 12 anys, que volia practicar un esport. L’Íngrid els va demanar que, com a club, valoressin la situació i els donessin una...

Fa un dies explicàvem en un article que s’havia aprovat al Congrés un Decret Llei que podia portar a la derogació de la Llei Orgànica 5/1985 on s’establia que no tenien de dret a vot les persones “declarades incapaces en virtut de sentència judicial ferma” i les persones “internades en un hospital psiquiàtric, durant el seu internament, si a l’autorització del jutge es declarava la seva incapacitat per l’exercici del sufragi”. En la publicació anterior quedàvem a l’espera de l’aprovació final del Senat per tal d’aprovar la llei i publicar-la al BOE. El passat 6 de desembre apareixia al BOE la Llei Orgànica 2/2018 del 5 de desembre per a la modificació de l’antiga llei: a partir d’ara, les persones amb qualsevol tipus de diversitat funcional podran exercir el seu dret a vot. Com ho hem aconseguit això? Tot comença quan el 23 de setembre de 2011 el Comitè sobre els drets de...