Informació TEA

Un estudi publicat al Journal of the American Academy of Child and Adolescent Psichiatry publicat el 2 de març de 2019 intenta comparar el mètode Denver amb les tècniques d’intervenció estandarditzades a Estats Units. La mostra de l’anàlisi van ser 118 infants d’entre 14 i 24 mesos diagnosticats d’autisme. A aquests 118 infants se’ls va repartir aleatòriament en dos grups, un grup seguiria el mètode Denver i l’altre no. A més, l’estudi es va dur a terme en tres llocs molt separats geogràficament. El motiu de l’estudi és corroborar un estudi anterior sobre el mètode Denver realitzat l’any 2010 que veia més avenços en els infants als quals se’ls feia intervenció amb aquesta tècnica. La característica més important d’aquest estudi és l’edat dels nens i nenes analitzats: és el primer cop que s’avaluen nens i nenes menors de 12 mesos, cosa que podria donar molta informació sobre la utilitat de l’atenció...

Segons un article al web d’Autismo España, fa pocs dies va transcendir als mitjans de comunicació que la Junta Electoral Central (d’ara en endavant FEC) disposava que durant les properes eleccions d’abril i maig el dret a vot de les persones amb diversitat funcional es revisés des de les meses electorals: es donava potestat a interventors i apoderats de les meses d’escriure el DNI de les persones amb diversitat funcional que consideressin que no estaven exercint el seu dret a vot de manera conscient, lliure i voluntària. La nostra sorpresa Aquest fet ens va generar sorpresa i indignació, primer perquè creiem que en el temps que dura el procés de dipositar la papereta dins la urna i la presa de dades del/la votant es pogués emetre una opinió clara sobre la persona que exerceix el vot. Ens semblava una constatació més de la facilitat amb la que s’emeten prejudicis i es propaguen...

En el marc del dia mundial de la dona us volem proposar la lectura, interessantíssima, de la guia publicada per AETAPI i redactada per les psicòlogues i psiquiatres Maria Merino, Cynthia D’Agostino, Vanesa de Sousa, Angélica Gutiérrez, Paula Morales, Laura Pérez, Olatz Camba, Lola Garrote i Carol Amat. La guia es titula “Guía de buenas prácticas en niñas, adolescentes y mujeres con trastorno del espectro del autismo” i en la seva primera part destaca l’impacte negatiu que un diagnòstic tardà pot causar en el desenvolupament de les nenes amb autisme; reivindica la necessitat de que existeixin professionals de referencia; la importància de l’abordatge dels abusos que aquestes dones poden patir; i el recolzament que necessiten en els processos de la pubertat, els canvis físics i hormonals, les relacions sexuals...

Tots i totes les expertes en autisme coincideixen que “les nenes reben el diagnòstic més tard perquè, en general, les que no tenen discapacitat intel·lectual associada a l’autisme tenen una capacitat més elevada de copiar els comportaments que les envolten i això emmascara els símptomes. També presenten menys comportaments repetitius, els seus interessos restringits solen ser més socialment acceptats i tenen un millor vocabulari i coneixement de les paraules”, tal i com sosté  María Meirno en la seva presentació “Autismo femenino en niñas. Detección, evaluación y tratamiento”, Autismo Burgos. L’autora reivindica la necessitat d’incorporar estudis prospectius de nenes sense diagnòstic de l’espectre ampliat i destaca que la tardança en el diagnòstic de les nenes amb autisme sense discapacitat intel·lectual causa un gran impacte en el seu desenvolupament. Per la seva banda, Amaia Hervás, cap de Salut Mental Infanto-juvenil de l’Hospital Universitari Mútua de Terrassa,  en el seu article “Un Autismo, varios...

Avui en el grup de whatsapp de famílies, una mare ens ha enviat això: I ens hem quedat tots i totes amb la boca oberta, perquè volem pensar que cada cop estem en un entorn més inclusiu i més sensibilitzat pel que fa a les diversitats funcionals. Almenys, des del punt de vista institucional. El fet que aquest títol estigui publicat al web d’un òrgan oficial (el web del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya), ens deixa perplexos. El llenguatge importa. Dir “subnormal profund” a una persona amb una diversitat funcional psíquica greu, és molt dur. També és dur parlar d’ “invàlids”, per exemple. Analitzem les paraules: subnormal, per sota del que és normal. Què és normal? Invàlid, no vàlid. Vàlid, a partir de quins paràmetres? La gent amb altres capacitats no deixa de sorprendre’ns perquè fan coses que no ens imaginaríem. Potser tenim una imaginació molt limitada. És aquesta sorpresa...

Ahir es va celebrar la gala dels Òscars i un dels guanyadors va ser el director Alfonso Cuarón amb la seva pel·lícula Roma que parla sobre treballadores domèstiques al Mèxic dels anys 70. Malauradament les xarxes ahir no parlaven d’Alfonso Cuarón, ni del seu llargmetratge, ni de la crítica sobre la infravaloració de les treballadores domèstiques, no. Les xarxes socials estaven plenes de memes sobre les cares que el seu fill de 13 anys anava posant i de judicis i opinions sobre la seva actitud. Poca estona després, un altre grup considerable de gent va començar a informar les persones que se’n reien, explicant que el noi té autisme i intentant traslladar-los l’esforç que suposava per ell estar en un ambient amb tants estímuls externs. De nou, ens fem, com a mínim, dues reflexions: la primera, no se sap res d’autisme; la segona, tenim una facilitat per la burla, l’atrocitat i la...

Fa un temps publicàvem a les xarxes un enllaç on s’explicava que en els establiments d'una cadena de supermercats holandesa s’havia establert l’ ”hora blava” en els supermercats per a facilitar-ne l’accés a persones amb autisme: s’apagaven alguns llums, s’abaixava el volum de la música, es treia el soroll de les màquines registradores: s’adaptava l’entorn per a que les persones amb hipersensibilitat poguessin disposar d’una hora per comprar. Això va generar un debat interessant dins la Fundació que va tornar a sorgir fa pocs dies a arrel de la noticia sobre l’adaptació de la Feria de Abril de Sevilla durant 4 hores per a persones amb autisme, una proesa aconseguida per la Asociación Asperger-TEA Sevilla. Volem traslladar aquest debat aquí per tal de poder reflexionar plegats i plegades sobre això. Per un cantó, hi ha les que defensem que és un inici. Que tot això ajuda a la visibilització de l’existència de l’autisme i a la demostració de...

La directora i una de les fundadores de la Fundació Junts Autisme va ser escollida, aquest passat dissabte, per a presidir la Federació Catalana d’Autisme durant els propers quatre anys. La Junta està formada, a més, per Noemí Vives (Grup TEA Sant Cugat) com a secretària, Pep Mendoza (Fundació Autisme Mas Casadevall) com a tresorer; Marta González (Viu Autisme) com a vocal i Verònica Masdeu (Autisme amb Futur) com a vocal. Els eixos principals de la candidatura d’aquesta nova junta són: inclusió, especialització i especificitat de serveis durant tot el cicle vital de les persones amb autisme i incidència política. Neus Payerol va insistir en la necessitat de crear marca i missatge i enfortir la Federació mitjançant un pla estratègic amb objectius assolibles i avaluables cada dos anys. La millora de la comunicació, tant interna (entre entitats), com externa (amb la ciutadania i amb l’administració) són clau, de la mateixa manera que...

En motiu del Dia Mundial del Síndrome d’Asperger hem volgut compartir aquest text que ens va fer arribar una noia fa uns mesos. L’original està en castellà i l’hem deixat com estava per no alterar, amb al traducció, el sentit d’algunes frases i imatges. Llegiu-lo fins al final, creiem que val la pena. Seguim treballant. Seguim aprenent. Imparables. Jo us veig. Nosaltres us veiem.   Como cada día se despierta temprano. En verano una hora antes para evitar el calor. Son las nueve. Se lava la cara y se moja el pelo, como lleva toda la vida haciendo, con gesto soñoliento, deteniéndose de más cuando acaricia la nuca. Se prepara el desayuno. Leche con galletas. “Hoy solo cuatro, ayer por la noche exageré mientras miraba la peli. Debo explicarle que ayer exageré. Hoy cuando la llamo se lo digo.” Se estira en el sofá. Coge el libro. “Tengo que tender la ropa”. Deja...

Un noi que ve a la Fundació des de que era molt petit va començar l’institut aquest passat setembre. Aquest canvi va ser molt important i ha significat tot un repte, tant per ell, com pels seus pares, els seus nous companys i professors. Per tal de facilitar les coses i aconseguir que dins l’ambient escolar els companys de classe l’entenguessin una mica millor, la Noelia Saldon, una de les nostres coordinadores, juntament amb l’Alba Abad i l’Angela Silva, terapeutes de l’entitat que treballen amb ell, van anar a fer uns tallers a la seva classe juntament amb el tutor de la classe i la psicopedagoga de l’institut. L’estructuració del taller Per tal de treballar les diferents àrees on aquest noi pot presentar més dificultats i fer que els seus companys entenguessin què se sent al haver d’afrontar-les cada dia, es va dividir el grup classe en cinc grups diferents, amb material diferent....