El Decret d’escola inclusiva és paper mullat

20190704_Escola inclusiva

El Decret d’escola inclusiva és paper mullat

Ara que s’ha acabat el curs, i durant les últimes setmanes, hem rebut per part de pares i mares de nens i nenes amb autisme, moltes preguntes pel que fa a la continuació dels estudis dels seus fills i filles a l’escola ordinària el curs vinent.

La situació és sempre la mateixa: l’escola al·lega als pares i mares que, per manca de recursos, el centre no es pot fer càrrec del nen o nena de la manera que aquest nen o nena necessitaria i que, per això, és recomanable que aquest nen o nena canviï de centre i comenci l’ensenyança secundària o el curs que li pertoca en un centre d’educació especial.

Hem parlat amb Marta Cabello, mare d’un nen que actualment fa 5è de primària i que es diu Pol. A la Marta, l’EAP (Equip d’Assessorament i orientació Psicopedagògic) li ha dit que el seu fill estaria millor en un centre d’educació especial quan la intenció dels pares és que en Pol pugui continuar els seus estudis a l’escola ordinària: “M’han dit que nosaltres, els pares, no som conscients de les necessitats que té en Pol i el volem portar en un lloc on no estarà bé”, ens comenta. La Marta ens explica que si a en Pol se li adapten els materials, i hi ha algú amb ell donant-li el suport que necessita, ell pot treballar amb l’ajuda de guions i històries socials: “En Pol és un nen estimat i respectat a l’escola, els seus companys el tracten com un més a l’aula i saben com és, però com a la majoria de centres educatius ordinaris, hi ha una mancança de formació i preparació dels docents per la diversitat que hi ha avui en dia a totes les aules”. El cas de la Marta no és un cas aïllat. Dins les famílies de la Fundació cada setmana es parla d’alguna dificultat pel que fa al sistema educatiu i de les pressions que condueixen cap a un recorregut fora de l’escola ordinària.

Per un cantó trobem la desinformació dels pares i mares sobre els drets dels seus fills i filles sobre l’assistència a l’escola ordinària, per l’altre cantó, trobem la recomanació explícita dels professionals del centre perquè aquests nens i nenes deixin d’estudiar a l’escola ordinària, i per un altre cantó trobem que el nivell de garantia d’inclusió que actualment s’ofereix a les escoles no és el millor ni per l’infant en qüestió, ni pel centre, ni pels companys i companyes.

La nostra opinió

A Catalunya hi ha un decret d’educació inclusiva (el Decret 150/2017 de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu)  que va moure molts titulars i va suposar molta esperança l’any 2017 però que, a dia d’avui, encara no s’ha desplegat. Els casos que ens arriben no són només d’aquesta zona, sinó que tenim casos semblants a la zona de Tarragona, a la zona de Terres de l’Ebre, a la zona de Barcelona i també a la zona del Maresme.

El decret especifica que “els alumnes amb necessitats educatives especials s’escolaritzaran en centres ordinaris durant l’etapa obligatòria i excepcionalment les famílies podran sol·licitar l’escolarització en un centre d’educació especial per als alumnes amb discapacitat greu o severa”. Això dista molt de les situacions que ens estan transmetent les famílies, per tant, veient les circumstàncies creiem que aquest Decret Llei que havia de donar suport a l’escola inclusiva i iniciar els canvis necessaris perquè aquesta fos una realitat, és paper mullat.

No sabem si aquest fet és per ignorància de l’administració sobre la situació en els diferents territoris, però els drets dels nens i nenes i dels pares d’aquests nens i nenes és poder cursar els estudis en el tipus de centre on decideixi la família. Si el sistema, els centres educatius, el desplegament administratiu, les partides pressupostàries o les prioritats del govern no estan dirigides cap a millorar aquesta inclusió a les escoles, això no és culpa dels nens i nenes amb algun tipus de diversitat funcional, i, per tant, no ho haurien de pagar ells.

Aquest article no té la intenció de criticar ni els centres d’educació especial, ni als professionals a l’escola ordinària sensibilitzats i conscients que fan, també, una gran feina; sinó de criticar un repartiment de recursos a nivell d’educació i d’escola ordinària que no defensa un model inclusiu i que acaba segregant aquelles persones que tenen unes capacitats i unes característiques diferents segons els estàndards genèrics.

De nou, caiem en una discriminació sense precedents en una etapa tant important en la formació dels valors d’una societat i volem mobilitzar-nos. La diversitat funcional no és una rèmora, sinó una oportunitat de mostrar als nens i nenes que no en tenen la pluralitat de la societat, les capacitats de les persones a qui es diu “discapacitades”, i de garantir a aquestes persones la possibilitat d’accedir a uns estudis dins la comunitat, dins el seu entorn, amb els seus companys i companyes de tota la vida.

Els nens i nenes amb autisme tenen el dret de cursar els seus estudis on els pares i mares vulguin, i això passa per reformar, formar a professionals, informar als companys i companyes i fer les modificacions pertinents a les escoles ordinàries i/o de prendre les mesures necessàries perquè els serveis i les adaptacions que aquests nens i nenes necessitin es facin.

comunicacio
comunicacio@juntsautisme.org
No hi ha comentaris

Publica un comentari