Feliç dia mundial del/la treballador/a?

20190430_Projecte EVI

Feliç dia mundial del/la treballador/a?

Avui celebrem el Dia Mundial del Treballador. El dret al treball és un dret fonamental per a l’home i la dona i queda recollit a l’article  de la Declaració Universal dels Drets Humans, un document que hauríem d’aprendre i entendre a primària per saber què ens toca i pertoca només pel simple fet d’haver nascut. Potser amb aquest empoderament, moltes coses serien diferents.

Repassem l’articLe 23:

Article 23: Dret al treball digne

  1. Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció de la seva ocupació, a condicions equitatives i satisfactòries de treball, i a la protecció contra l’atur.
  2. Tota persona, sense cap discriminació, té dret a salari igual per igual treball.
  3. Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i la seva família una existència conforme a la dignitat humana, completada, si cal, amb altres mitjans de protecció social.
  4. Tothom té dret a constituir sindicats per a la defensa dels seus interessos i afiliar-s’hi.

Sembla mentida de quina manera es vulneren, dia a dia, i en diferents situacions i contextos, tots i cadascun dels punts d’aquest dret.

Som una societat plural que hauria de basar-se en la convivència igualitària entre diferents religions, diferents races, diferents edats i, evidentment, diferents capacitats. Però per interessos econòmics, prejudicis, pors, sentiments de propietat esbiaixats i altres mil accepcions, això, clarament, no és així.

El dret al treball digne per a les persones amb diversitat funcional

Els Drets fonamentals engloben totes les persones. Sense excepció. També a les persones amb diversitat funcional. També a aquelles persones que necessiten més temps per a dur a terme una tasca. També a aquelles persones erròniament titllades de “menys productives” o “no productives”. En aquesta societat de la producció i el consum convulsius, de l’estrès, la sobre informació, la sobre estimulació, la sobreexposició, la imatge… una societat que tot el dia corre, que no té temps per a reflexionar ni per a veure potser caldria aturar-nos un segon.

Aturem-nos un segon, doncs.

Pensem si realment això és el que volem tant per nosaltres, com pels nostres fills i filles. “Tota persona té dret al treball” i aquest treball ha d’implicar una “remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell/a i la seva família una existència conforme a la dignitat humana”. Exacte. També per a les persones amb autisme. Correcte. Aquestes persones potser necessiten més temps per a dur a terme certes tasques. Com aconseguirem fer una societat millor? Basant-nos en termes de producció quantitatius o basant-nos en termes d’inclusió qualitativa?

No és un col·lectiu minoritari. I encara que ho fos, què?

L’any passat el Centre pel Control i la Prevenció de Malalties d’Estats Units va publicar un estudi on es demostra que la prevalença dels casos d’autisme ha incrementat en els últims anys (d’1 cada 68 naixements l’any 2012 a 1 cada 59 naixements enguany a EEUU. A Europa, la prevalença encara es manté a 1 cada 100 nens a falta d’estudis que actualitzin la xifra.

L’autisme cada cop és una realitat més present al nostre voltant. És hora de dedicar-li l’atenció que es mereix. I, encara que la prevalença no hagués augmentat també es mereixeria el seu espai en les polítiques socials dels estats, igual que totes les diversitats funcionals.

Ja n’hi ha prou

Alguna cosa en matèria de distribució de pressupostos a Europa no funciona com hauria de funcionar, i cal començar a formar-nos i informar-nos perquè això canviï.

És hora de començar a invertir en formació adaptada i d’incentivar de manera efectiva a les empreses amb programes i polítiques d’inclusió. De la mateixa manera que s’han de fer obligatòriament cursos en seguretat o prevenció de riscos laborals, s’haurien de fer obligatòriament cursos en coneixement de la societat i inclusió.

Comencem a canviar ja aquesta societat individualista i mecanitzada. Volem crear una societat humana.  I ho farem. Mica en mica. Imparables.

comunicacio
comunicacio@juntsautisme.org
No hi ha comentaris

Publica un comentari