Liant la Troca: “Com més es vegin les diverses capacitats, com més sortim al carrer, més canviaran les consciències”

20190315_Liant la Troca

Liant la Troca: “Com més es vegin les diverses capacitats, com més sortim al carrer, més canviaran les consciències”

Un dels espectacles que veurem el dia 7 d’abril és “Sin-con-tacto” de Liant la Troca, una associació sense ànim de lucre que ofereix tallers de dansa integradors tant per a persones amb diversitat funcional com a persones sense. Parlem amb la Teresa, que ens explica els orígens de l’entitat i amb la que parlem de consciencia, de canviar mirades i d’activisme en el món de la diversitat funcional.

Com neix Liant la Troca?

Liant la Troca neix a través de Jordi Cortés: ell fa molts anys que es dedica al món de la dansa, coneix una persona a Anglaterra que treballa amb alguna persona amb diversitat. Ell també té un amic que, en aquell moment, té ceguesa i decideix experimentar aquest camp. A partir d’aquí, torna a Espanya, fa alguns tallers i una persona, Patricia Carmona, a Granollers, assisteix als talelrs i comença a veure que són interessants. Demana un espai a Roca Umbert, i allà es crea Liant la Troca, fa nou anys. Una associació sense ànim de lucre per a que qualsevol persona amb, o sense diversitat, pugui accedir a la dansa. Aquí ens reunim tots els dimecres i es fa un taller amb diferents persones, cadascú amb les seves diverses capacitats.

Quin espectacle fareu el dia 7 d’abril?

Farem un espectacle que es titula “Sin-con-tacto”, és una obra coral, és a dir que hi serem tots i totes, en el que s’uneix la dansa amb la poesia. És dansa poètica, no és una dansa coreografiada, sinó que parteix de moviments propis i amb diverses músiques en el que es treballaran les diferents formes de contacte des de la música i la dansa.

De quina manera s’afronta la diversitat funcional en el món de l’art?

El nostre grup és de dansa integrada, i aquí es veu, amb això d’integrada, que estem presents. Cada cop hi ha més grups, existeix també el Festival d’Art Impossible, i cada cop hi ha més grups que van integrant persones amb i sense diversitat. Crec que això és el que és interessant: no el fet de que per tenir un tipus de diversitat es puguin fer coses amb tothom, sinó que tots posem les nostres capacitats en alça per fer. Jo crec que ara s’està obrint el món de l’art, almenys a un nivell una mica més de base, y s’estan començant a veure persones que treballen amb diferents tipus de diversitats. L’art no deixa de ser art, sensibilitat, ànima per a tothom, i des d’aquí es pot integrar la gent.

Què proposaríeu per millorar la situació respecte les persones amb diversitat i l’art?

Evidentment, quantes més persones es puguin unir a grups amb diverses capacitats i s’integri, quant més es pugui veure, quant més vist sigui tot això, més canviaran consciències. S’aconseguirà que la gent se n’adoni de que estar en una cadira de rodes o tenir una diversitat psíquica no només significa tenir límits, sinó que puguin veure també les capacitats, veure el que és habitual: que poden ballar, que poden pintar, que poden tocar… quant més se surti al carrer, quant més s’apel·li a la consciència de la gent i es vegi que això és possible, més es canviarà. Després també està tot el que fa referència a l’administració i les institucions, on encara hi ha molta feina a fer. Però el que importa és que ens vegin.

Què us porta a participar a la festa Tots som Blaus d’enguany?

Precisament això: el fet de que a vegades sembla que, entre els grups amb diversitat, cadascú es fa el seu propi mon, i integració també és diversificació de persones amb capacitats diferents. Tots hi tenim cabuda. No només ha de ser el dia de l’autisme, el dia de la polio, el dia de les malalties rares o dels trastorns mentals… la integritat no és cada grup amb els seus semblants, sinó que tots puguem estar en unió, i crec que això és molt interessant.

Que diríeu a les persones que no coneixen l’autisme i que estan pensant en venir?

Que vinguin. Que vegin les possibilitats. Que puguin començar a tenir una altra mirada, una mirada més enllà de l’autisme, la ceguesa, les cadires de rodes, les malalties psíquiques… una mirada que permeti veure la persona que hi ha més enllà, veure totes les possibilitats, veure què poden aportar i què podem aportar plegats. I que s’atreveixin a canviar, a canviar la mirada.

comunicacio
comunicacio@juntsautisme.org
No hi ha comentaris

Publica un comentari