My Language

Amanda Baggs - My language

My Language

Avui volem compartir un vídeo que ens ha semblat preciós. Potser alguns i algunes ja el coneixeu, però creiem que és un missatge que, de tant en tant, s’ha d’anar escoltant.

El vídeo és d’una noia que es diu Amanda Baggs, tot i que després va canviar el seu nom per Amèlia. Té autisme i no es comunica en el nostre llenguatge verbalment sinó que ho fa a través de l’ordinador. L’Amèlia té el seu propi llenguatge, i en fa una reflexió en el contingut que us passem que ens ha fet reflexionar.

L’Amèlia té un blog https://ballastexistenz.wordpress.com/ on hi recull anècdotes, reflexions, pensaments, idees, reivindicacions i consells sobre el món de les persones amb autisme i de les persones que les envolten.

El vídeo que us proposem veure

Segons el que ella escriu en el seu canal de youtube Silentmiaow, el vídeo té dues parts: la primera part és en el seu “idioma nadiu”, i la segona part, ofereix una traducció, o una explicació de la primera. Ella deixa clar que això no es tracta d’un espectacle per a que la gent miri les coses estranyes que fa una persona amb autisme, sinó que és una declaració del que es considera, en el món que ens envolta, pensament, intel·ligència, personalitat, llenguatge i comunicació, i el que no.

Transcrivim el text de la segona part del vídeo perquè creiem que, de tant en tant, tothom se l’hauria de llegir:

La part anterior d’aquest vídeo està en la meva llengua nadiua. Molta gent suposa que quan parlo de que aquesta és la meva llengua vol dir que cada part d’aquest vídeo ha de tenir un missatge simbòlic concret dissenyat per a ser entès per una ment humana. Però el meu llenguatge no tracta de dissenyar paraules ni símbols visuals per què la gent els interpreti, sinó que tracta d’estar en una conversa constant amb cada aspecte del meu entorn. Reaccionant físicament a tot el que m’envolta.

En aquesta part del vídeo, l’aigua no simbolitza res, només estic interactuant amb l’aigua i l’aigua interactua amb mi. Lluny de no tenir cap propòsit, la manera en la que em moc, és una resposta constant al que m’envolta. Irònicament, la manera en la que em moc quan responc a tot el que m’envolta es descriu com “estar en el meu món interior”, mentre que si interactuo amb un número més limitat de respostes i només reacciono a un número més limitat de parts del meu entorn, la gent diu que estic obrint-me a la verdadera interacció amb el món.

Jutgen la meva existència, la meva consciència i la meva personalitat per una part petita i limitada del món, a la qual sembla que també reacciono. La meva manera natural de pensar i respondre a les coses es veu i es percep de manera molt diferent als conceptes habituals, o fins i tot, algunes persones no ho consideren ni tan sols pensament. Però és una manera de pensar amb dret propi.

No obstant, el pensament de la gent com jo només es pren en consideració si aprenem la vostra llengua; no importa com haguem pensat o interactuat prèviament. Com us he dit, puc cantar a cor tot amb tot el que m’envolta. Però és només quan escric alguna cosa amb el teu idioma, que tu et refereixes a mi com una persona que es comunica.

Oloro coses. Escolto coses. Sento coses. Tasto coses. Miro coses. Però no és suficient mirar, escoltar, tastar, olorar o sentir sinó que he de fer això a les coses adequades, com mirar llibres, i deixar de fer-ho amb les coses inadequades, o la gent dubtarà sobre el fet que sigui un ésser pensant, ja que la seva definició de pensament defineix la seva definició de persona d’una manera tan ridícula que dubten del fet que jo sigui també una persona real.

M’agradaria saber, sincerament, quanta gent que em trobés pel carrer, creuria que jo he escrit això. Trobo, per cert, molt interessant que el fet de fracassar en aprendre el vostre llenguatge és vist com un dèficit, mentre que fracassar en aprendre el meu llenguatge és vist com una cosa molt natural , tant, que la gent com jo sigui oficialment descrita com misteriosa i confusa, en comptes d’admetre que els que descriuen així són els que estan confosos i no la gent amb autisme o amb alguna altra discapacitat cognitiva.

A nosaltres se’ns veu fins i tot com a no-comunicatius si no parlem el llenguatge estàndard, però altra gent no és considerada no-comunicativa si són desconeixedors dels nostres propis llenguatges ja que creuen que no existeixen.

Per últim m’agradaria fer-te saber que aquest vídeo no pretén ser un espectacle freaky o voyeurístic on pots veure les coses estranyes que pot fer una ment amb autisme. Sinó que està concebut com una forta declaració sobre la existència i el valor de molts tipus diferents de pensament i interacció en un món on el nivell de semblança a un tipus específic determina si ets vista com una persona real, o un adult, o una persona intel·ligent. I en un món en el qual això determina si tens algun dret.

Hi ha gent que està essent torturada, gent morint, perquè són considerats no-persones, perquè la seva manera de pensar és massa inusual com per ser considerat pensament.

Només quan les diferents maneres de ser persona siguin reconegudes, seran possibles la justícia i els drets humans.

comunicacio
comunicacio@juntsautisme.org
No hi ha comentaris

Publica un comentari