Oportunitats perdudes: un cop més, les persones més vulnerables són les més perjudicades

20190401_Portada noticia IRPF

Oportunitats perdudes: un cop més, les persones més vulnerables són les més perjudicades

A finals del mes passat van sortir publicades les ajudes rebudes per l’estat a partir del 0,7% del cobrament de l’IRPF que gestiona la Generalitat de Catalunya com a competència autonòmica. Aquestes subvencions es gestionen a través de la Federació Catalana d’Autisme (FECA): totes les entitats membres presenten els seus projectes i la FECA les envia al departament corresponent. Això es fa així des de fa dos anys, quan l’administració va demanar que s’aglutinessin totes les demandes particulars de les entitats sota un representant paraigua.

Les resolucions de l’IRPF d’enguany són un desastre: s’han presentat més projectes que mai (19 per ser més exactes, dels quals 8 han estat descartats), i s’han reduït els ajuts.  Les entitats s’estan professionalitzant, s’estan especialitzant en autisme i la resposta per part de l’administració és dotar-les de menys ajuts. Això suposa una pèrdua de capacitat per part de les 14 entitats que formen la FECA d’oferir els serveis necessaris no només a les més de 2.500 famílies que atenen, sinó a les més de 10.000 persones de l’entorn d’aquestes famílies (escola, amics, extraescolars, comunitat) que també requereixen ser formades, informades i sensibilitzades.

Els arguments de la Generalitat són que s’han prioritzat altres realitats socials i que l’Estat ha destinat els mateixos fons a Catalunya (31 milions d’euros) que l’any passat tot i que la recaptació de l’IRPF ha estat superior a la de l’exercici anterior en 11 milions d’euros, que s’han assignat a altres comunitats.

Què en pensem?

Respectem la decisió de la Generalitat de destinar més fons a altres problemàtiques. Vivim uns temps demogràficament, migratòria i social molt complicats i entenem el canvi de prioritats. El que no acaba d’entendre l’administració és que l’autisme no és una condició passatgera. L’autisme no es reverteix i es necessita molta continuïtat per a fer efectives les diferents intervencions.

A més, l’autisme no només afecta la persona que el té, sinó que afecta tot el seu voltant: família, escola, amics, activitats, comunitat… àmbits que també requereixen suport, informació, formació i sensibilització i per aconseguir aquests objectius cal treballar molt, calen molts recursos a nivell de personal, i cal que aquestes persones estiguin especialitzades.

Reduint els recursos que es destinaven als projectes relacionats amb l’autisme i no permetent que noves entitats nascudes a territoris on hi ha la necessitat geogràfica i social de gestionar l’autisme de manera més profunda, l’única cosa que s’està fent és empitjorar una situació ja de per sí malmesa i cega a aquesta condició.

Com ha afectat a Junts Autisme aquesta resolució?

Des de la nostra entitat vàrem presentar 3 projectes: el projecte EVI (Escola de Vida Independent, projecte de vida adulta); el projecte de suport a les famílies; i un nou pla de voluntariat.

D’aquests tres projectes se’ns n’ha finançat un, el projecte EVI. Estem molt agraïts de la subvenció rebuda, però encara ens hagués agradat més rebre una subvenció també per a les altres iniciatives que proposàvem perquè no són res més que un reflex de les necessitats de les famílies que formen part de la Fundació i del seu entorn.

Junts Autisme ha estat una de les entitats que també ha rebut menys suport. L’any passat sí que se’ns va subvencionar el projecte de recolzament a les famílies i el vam poder oferir de manera gratuïta. Enguany, haurem de buscar altres recursos per a poder mantenir aquest servei en les condicions en les quals l’hem estat oferint fins ara que són gratuïtat i professionalitat. Condicions que no canviarem perquè som conscients de les despeses econòmiques brutals a les que han de fer front les famílies amb nens, nenes i joves amb autisme.

Vista la situació, començarem en breus una campanya de recerca de fons privats a la qual convidem a tothom a ajudar-nos.

Dades i conclusions

1 de cada 100 nadons nascuts a Europa, té autisme, i aquesta prevalença va en augment. A EEUU, on es realitzen estudis de manera periòdica, l’índex de persones amb autisme va arribar a 1 de cada 59 nadons l’any passat. Cada cop es diagnostica a una edat mes precoç, cosa que és molt positiva, cada cop es descobreixen adults amb autisme que no sabien que tenien aquesta condició. L’autisme existeix i va en augment. Les entitats que informen i intervenen sobre l’autisme existeixen i augmenten perquè hi ha una necessitat clara de recolzament a les persones amb autisme i a les seves famílies.

Necessitem que les administracions entenguin les nostres necessitats. Que es creïn protocols REALS de comprensió, gestió i inclusió de l’autisme en tots els àmbits de la vida diària: educació, sanitat, treball, cultura, societat. El fet de que l’administració se n’assabenti és responsabilitat de tots: de les entitats que treballem incansables per aconseguir que ens facin cas; de les famílies, que amb la seva pressió i experiència poden aconseguir més del que es pensen i de tots aquells i aquelles que conegueu l’autisme.

Cal alçar la veu. Cal parlar sobre autisme. Cal que ens vegin.

comunicacio
comunicacio@juntsautisme.org
No hi ha comentaris

Publica un comentari