Un taller per entendre la diversitat

20190208_Taller sobre diversitat

Un taller per entendre la diversitat

Un noi que ve a la Fundació des de que era molt petit va començar l’institut aquest passat setembre. Aquest canvi va ser molt important i ha significat tot un repte, tant per ell, com pels seus pares, els seus nous companys i professors.

Per tal de facilitar les coses i aconseguir que dins l’ambient escolar els companys de classe l’entenguessin una mica millor, la Noelia Saldon, una de les nostres coordinadores, juntament amb l’Alba Abad i l’Angela Silva, terapeutes de l’entitat que treballen amb ell, van anar a fer uns tallers a la seva classe juntament amb el tutor de la classe i la psicopedagoga de l’institut.

L’estructuració del taller

Per tal de treballar les diferents àrees on aquest noi pot presentar més dificultats i fer que els seus companys entenguessin què se sent al haver d’afrontar-les cada dia, es va dividir el grup classe en cinc grups diferents, amb material diferent. L’objectiu era entendre per què aquest noi és com és: “Realment ells ja saben com és, però no saben per què és així. La idea de fer els tallers me la va donar la seva mare i ens va semblar genial”, ens explica la Noe.

A cada grup hi havia un/a protagonista, que era el responsable que feia la tasca; el/la portaveu, que al final feia una reflexió de grup davant de tota la classe i els/les altres membres del grup que s’encarregaven de l’organització de les tasques.

Grup 1: Missatge secret

Es van agafar tres bossetes de diferents colors: la vermella era un missatge en rus que els nens havien de desxifrar; la bosseta taronja contenia el mateix missatge en llatí; i la verda, era el missatge en rus i amb pictogrames.

El missatge secret era: “L’Spiderman és un superheroi [perquè a aquest noi li agraden molt els superherois] que porta samarreta vermella i pantalons blaus”, es veia Spiderman però la resta del missatge no s’entenia.

Primer es va donar la bossa vermella: la dinàmica que es va adoptar és la mateixa que podien haver adoptat els alumnes amb aquet noi en algun moment, dir-los que era molt fàcil de desxifrar, que com era que no ho podien fer. Desxifrar el missatge en rus era impossible. Després van entregar la bossa taronja i finalment, amb la verda, es va poder desxifrar el contingut secret.

Grup 2: La sabata

Amb el noi del que us parlem, ara estem treballant fer el nus a la sabata, per tant vam adaptar una sabata perquè fos difícil de desfer: “Vaig passar el cordó i a les dues puntes feia dos nusos, al principi i al final, perquè no el poguessin treure del forat”, l’objectiu de cada grup era posar el peu a dins i fer un llaç, cosa que es feia molt difícil.

Grup 3: La jaqueta

Es va demanar una jaqueta a la família i es van cosir quatre punts perquè no es pogués baixar la cremallera: “Els van petar els quatre, però els va costar moltíssim, i ho van aconseguir perquè van rebentar la cremallera i es van cordar la jaqueta amb els velcros”, tot i que l’objectiu era posar-se la jaqueta amb la cremallera, se’ls va donar per bo, perquè ja havien percebut la dificultat de la tasca.

Grup 4: Escriure

Es van donar als nens i nenes uns retoladors sense punta, bolígrafs sense tinta, pinzells secs, pintures que no s’obrien i que, quan s’obrien estaven seques i no pintaven…: l’objectiu era posar els noms dels components del grup al paper: “La manera d’escriure els noms dels components va ser trencar el retolador i agafar la tinta de dins per apuntar els noms”. Recerca de recursos. Re invenció de les possibilitats. Descobriment de noves capacitats.

Grup 5: La parla

Per tal que els companys d’aquest noi experimentessin la seva dificultat en la parla se’ls va donar uns embarbussaments i el protagonista del grup l’havia de dir amb les dents enganxades. Els altres membres del grup ho havien d’entendre. Ho van aconseguir, però amb dificultats!

Les reflexions

Un cop acabats els tallers, el nostre protagonista va sortir de la classe i els seus companys van fer la posada en comú de les sensacions i reflexions que els havien provocat les activitats.

Quan se’ls va plantejar la possibilitat de que aquestes coses els passessin cada dia, contínuament, els nens i nenes van veure que potser les coses no eren tan fàcils pel seu company: “També vam fer una llista de fortaleses i debilitats que ens enriqueixen entre tots”, explica la Noe.

Per acabar la sessió es va fer una ronda per a posar de manifest les fortaleses del seu company i què en podien aprendre. Van sortir coses tan boniques com l’empatia; el bon humor; l’habilitat que té per dir les coses encara que no sigui parlant: “la psicopedagoga va dir que ell havia fet un dibuix d’ella plena de cors, i que a la seva manera li havia dit que li donava molta tendresa a través del dibuix”.

La sessió va acabar reforçant el que els companys i companyes havien fet per aquest noi, se’ls va agrair el seu suport, i se’ls va demanar que seguissin així, que tant ell com tots els altres estarien millor i aprendrien moltes coses.

comunicacio
comunicacio@juntsautisme.org
No hi ha comentaris

Publica un comentari