Les targes d’estacionament reservat són també per a les diversitats invisibles

20190207_Disability invisible

Les targes d’estacionament reservat són també per a les diversitats invisibles

Ahir una mare de la Fundació comentava, consternada, indignada i trista que un home l’havia increpat quan anava a aparcar a una plaça per a discapacitats dient-li que què feia allà, que aquella plaça era per persones amb discapacitat i que ella sortia del cotxe caminant.

Aquesta mare va intentar ensenyar-li la targeta per a persones amb discapacitat on posava que el titular era no-conductor i li va dir que era pel seu fill, però l’home no la va escoltar, i va continuar protestant: “M’he sentit fatal, l’home sortia d’un pàrquing amb una nena petita al darrere i m’anava cridant, i jo li ensenyava la targeta i no em feia cas”.

De les altres famílies de Junts Autisme que van llegir el missatge, totes havien passat per situacions així. Sense excepció.

I això és molt trist. Perquè ens fa adonar que encara hi ha molt camí per recórrer.

No totes les persones amb discapacitat van amb cadira de rodes, però moltes tenen aquesta targeta i mares, pares, familiars o amics que els porten amb cotxe. Agraïm a la gent que vol defensar que es respectin les places d’aparcament reservades, però,  si us plau, escolteu. Mireu. Hi ha discapacitats que no es veuen i que són molt punyents i complicades, tant per a les persones que les tenen, com per a les seves famílies i el seu entorn.

En cap moment pretenem demonitzar aquest senyor, que podia tenir un mal dia, que podia no haver entès el que li deien, que podia estar indignat perquè havia viscut una situació de discriminació i realment no volia que es repetís. No es tracta d’aquesta persona. Es tracta d’aquesta actitud.

Es tracta, de nou, de la invisibilitat, no només de l’autisme, sinó de moltes altres diversitats funcionals que no són recognoscibles a ull nu.

Si us plau, parlem de diversitat funcional. Parlem d’autisme. Parlem del fet que les persones amb autisme poden tenir dificultats per caminar pel carrer; poden patir crisis perquè hi ha sorolls, imatges o contactes que no saben com gestionar; poden tenir altres diagnòstics a part de l’autisme que els poden portar a pèrdues de coneixement i que, per tant, com més a prop puguin estar del seu transport, millor. Parlem del dia a dia de la persona amb autisme, de les seves capacitats, sí, però de tot l’esforç que hi ha al darrere per aconseguir aplicar aquestes capacitats a tots els entorns.

I escoltem. Sobretot escoltem.

Senyor que va defensar la plaça per a persones amb diversitat funcional: gràcies. De debò, gràcies. Però pensi que la realitat és molt més complexa del que vostè es va pensar aquell matí. Si hagués escoltat la mare d’aquell nen amb autisme, potser hagués vist que el món és molt més plural i divers. Potser, si arriba a llegir això i ens entén, podem aprofitar tota la seva energia i passió per a millorar, també, la realitat de les persones i famílies que conviuen amb l’autisme.

Aquí estem per informar-lo sobre el que necessiti.

comunicacio
comunicacio@juntsautisme.org
No hi ha comentaris

Publica un comentari